Durant el període de les meves pràctiques he pogut analitzar la forma de
treball del psicopedagog basada en l’anàlisi i comprensió del context com a
feina prèvia per arribar a estructurar les actuacions. Per tant, es segueix un
mètode de treball que s’allunya de l’aplicació d’estratègies tancades i es
fonamenten les intervencions elaborades a partir de la realitat contextual
present.
He constatat la relació que manté amb altres professionals de forma
col·laborativa i de construcció conjunta, on cadascun aporta coneixements que
són els que serveixen per realitzar les propostes d’intervenció des de les
perspectives que els aporten les seves tasques amb els assistits del centre.
En síntesi el paradigma que he anat observant i després seguint amb les
meves aportacions al centre ha estat el criticoreflexiu i el tipus de professionalitat
segons Hoyde ha estat la desenvolupada.
Un altre punt que m’agradaria afegir ha estat l’explicació de diversos
punts del marc deontològic que són de gran importància per al centre i què s’ha
posat èmfasi en realitzar-los correctament.
Referent a una de les metes que m’havia plantejat en el meu projecte que
consistia en observar les millores, no ha estat possible ja què, he constatat
que les intervencions amb deficients intel·lectuals necessiten d’un llarg
termini de temps per poder valorar-les. Aquest
punt per tant, no havia estat previst i seria un punt de millora.
La fase del pla sobre la continuïtat si que es veurà efectuada donat què, s’haurà
de continuar el procés per poder avaluar els efectes.
La dificultat més considerable que pogut trobar ha estat referida a l’organització
del assistits per zones, on els usuaris amb deficiències més profundes estan en
espais diferenciats on realitzen activitats senzilles i després hi ha dues
zones on es destinen els assistits que poden estar realitzant treballs
ocupacionals i els que estan en una zona intermèdia. Fins aquí, bé, però hi ha
un tipus d’usuaris que necessitarien una dedicació més personalitzada i no
tenen cabuda, per les seves característiques personals, en cap de les tres estàncies.
Aquest fet dóna lloc a que els orientadors (monitors) perdin molt de temps
en atendre les característiques i comportaments d’aquest tipus característic d’usuaris
( hi ha dos al centre) i restin atenció als altres.
Per finalitzar, i encaminar el meu projecte, he tingut que modificar la
meva proposta inicial (tal com indico en l’apartat d’observacions) i centrar-la
en les relacions interpersonals relacionades amb els trastorns de conducta i
centrades amb el context d’actuació.