Els subjectes d’anàlisi seran els
discapacitats intel·lectuals i el personal
que hi intervé ja què aquest últim és igual d’important que el primer
per poder donar una millor qualitat de vida a aquest col·lectiu.
Nivells d’anàlisi
La figura del psicopedagog al centre
actua a partir d’un model de consulta a través del qual assessora als mediadors
que seran els que portaran a terme els programes d’intervenció. Els mediadors
en aquest cas concret són els orientadors dels centre i les famílies.
Per a què les propostes
d’intervenció es realitzen adequadament, el psicopedagog coordina les
activitats d’orientació mitjançant la supervisió dels orientadors procedint a
sessions individualitzades on es detecta la consecució i es valora l’adequació
de les mateixes.
La comprovació sobre el seguiment de
les intervencions comporta la consideració dels orientadors com a membres
col·laboratius i per tant, el control sobre la participació i la comunicació
conjunta és fonamental de ser revisat.
Mitjançant aquestes sessions
individualitzades el psicopedagog avalua l’abast dels plantejaments efectuats
per als assistits i elabora noves formes d’actuació per satisfer les
necessitats dels orientats.
Les propostes d’intervenció estan
adreçades al col·lectiu de persones que hi resideixen de forma contínua o que
hi participen al centre de dia i que
sofreixen discapacitats intel·lectuals greus. Aquestes actuacions estan
centrades a analitzar i a actuar en els diferents contextos en els què
l’assistit hi té contacte i per aquest motiu, és convenient la
interdisciplinarietat què proporcionarà una intervenció global i que tindrà
efectes en tots els ambients de relació més directa.
La utilització dels programes
individuals és un procediment on es confecciona el punt de trobada per al
desenvolupament de propostes adequades a la demanda de les necessitats de cada
persona i que permet dirigir a tots els professionals implicats en la mateixa
direcció.
En aquest sentit doncs, amb la
figura del psicopedagog es pretén aconseguir la normalització de la vida de les
persones amb discapacitat intel·lectual, adaptant els serveis a les seves necessitats i buscant la qualitat
i innovació en les intervencions.
Taques del
psicopedagog
-
En l’assessorament dels orientadors i de les famílies,
executar sessions individualitzades que busquen la implicació i autonomia dels
membres responsables per garantir l’ajustament de la proposta.
-
La col·laboració entre professionals
(interdisciplinarietat) les realitza a través d’espais de reunió on es pretén
evitar la dependència de la figura del psicopedagog com a únic desxifrador de
la necessitat.
-
Planificar entrevistes mensuals amb els orientadors per
avaluar l’adequació de les propostes efectuades anteriorment.
-
Observar directament als assistits per a comprovar
possibles necessitats no cobertes.
-
Sistematitzar possibles propostes d’intervenció amb
col·laboració d’altres professionals implicats.
Dimensions
d’anàlisi
-
Habilitats intel·lectuals: la intel·ligència reflexa una capacitat
de la persona per adaptar-se i conviure al seu entorn.
-
La conducta adaptativa: les limitacions en la conducta
adaptativa acostumen a trobar-se en convivència en altres àrees d’habilitats
adaptatives.
-
Participació, interacció i rols socials: el fet de
participar en diferents situacions de la vida implica interaccionar amb
l’entorn i assumir diversos rols socials que ajuden a la persona a
desenvolupar-se en el context.
-
Salut: poden trobar-se alteracions en el funcionament
individual de la persona tant per la patologia com per la medicació per
tractar-la.
-
El context: és
l’escenari d’acció on les persones viuen i es desenvolupen diàriament. Aquest
s’observarà des de la perspectiva ecològica que està composta per tres nivells
(la pròpia persona, la comunitat i els patrons socials.
