lunes, 15 de diciembre de 2014

Conclusions finals

Durant el període de les meves pràctiques he pogut analitzar la forma de treball del psicopedagog basada en l’anàlisi i comprensió del context com a feina prèvia per arribar a estructurar les actuacions. Per tant, es segueix un mètode de treball que s’allunya de l’aplicació d’estratègies tancades i es fonamenten les intervencions elaborades a partir de la realitat contextual present.

He constatat la relació que manté amb altres professionals de forma col·laborativa i de construcció conjunta, on cadascun aporta coneixements que són els que serveixen per realitzar les propostes d’intervenció des de les perspectives que els aporten les seves tasques amb els assistits del centre.
En síntesi el paradigma que he anat observant i després seguint amb les meves aportacions al centre ha estat el criticoreflexiu i el tipus de professionalitat segons Hoyde ha estat la desenvolupada.

Un altre punt que m’agradaria afegir ha estat l’explicació de diversos punts del marc deontològic que són de gran importància per al centre i què s’ha posat èmfasi en realitzar-los correctament.
Referent a una de les metes que m’havia plantejat en el meu projecte que consistia en observar les millores, no ha estat possible ja què, he constatat que les intervencions amb deficients intel·lectuals necessiten d’un llarg termini de temps per poder valorar-les.  Aquest punt per tant, no havia estat previst i seria un punt de millora.

La fase del pla sobre la continuïtat si que es veurà efectuada donat què, s’haurà de continuar el procés per poder avaluar els efectes.

La dificultat més considerable que pogut trobar ha estat referida a l’organització del assistits per zones, on els usuaris amb deficiències més profundes estan en espais diferenciats on realitzen activitats senzilles i després hi ha dues zones on es destinen els assistits que poden estar realitzant treballs ocupacionals i els que estan en una zona intermèdia. Fins aquí, bé, però hi ha un tipus d’usuaris que necessitarien una dedicació més personalitzada i no tenen cabuda, per les seves característiques personals,  en cap de les tres estàncies.

Aquest fet dóna lloc a que els orientadors (monitors) perdin molt de temps en atendre les característiques i comportaments d’aquest tipus característic d’usuaris ( hi ha dos al centre) i restin atenció als altres.


Per finalitzar, i encaminar el meu projecte, he tingut que modificar la meva proposta inicial (tal com indico en l’apartat d’observacions) i centrar-la en les relacions interpersonals relacionades amb els trastorns de conducta i centrades amb el context d’actuació. 

Avaluació del procés acordat

En aquesta fase del projecte he d’indicar que la meva proposta inicial que partia d’un anàlisi de la conducta dels deficients intel·lectuals a través dels tallers ocupacionals, ha tingut unes variables no esperades en les quals he tingut que intervenir i per tant, canviar el meu enfocament inicial.  
Aquestes variables han estat enfocades a les relacions interpersonals que es generen dins d’aquests tallers i les repercussions tant positives com negatives que comporten.

He enllaçat aquestes relacions amb els trastorns de conducta que les produeixen i el context en el qual succeeixen. I a partir d’aquestes correlacions he creat unes pautes d’actuació (es poden veure a l’apartat “d’intervencions amb el personal”), que poden ajudar al personal a donar solució.

Tenia previst en aquesta fase del projecte apreciar les millores de les intervencions però no ha estat possible ja que el treball amb aquest tipus d’usuaris és molt lent i per tant, les millores també són molt tardanes. 

Aplicació del CAMDEX-DS

Una de les demandes que planteja el centre en el qual realitzo les pràctiques és la identificació de possibles advertències de trastorns mentals en els usuaris donat que la discapacitat intel·lectual és un agreujant per poder sofrir-les. Un altre factor que afavoreix a que es puguin donar diferents trastorns mentals com la demència és l’envelliment de bona part dels usuaris.

Per tant, una de les metes que ens vam plantejar va ser fer un seguiment de diferents casos que podrien estar en aquestes condicions. Per portar a terme aquest treball d’investigació i posterior intervenció vam ajudar-nos del test CAMDEX-DS.

Identificant la realitat organitzativa del centre on les monitores que hi treballen son també orientadores de dos usuaris, vam organitzar sessions de programes individuals (espais destinats a realitzar el seguiment de cada usuari mitjançant una reunió amb l’orientadora del qual i el psicopedagog) on vam poder reafirma possibles sospites d’un canvi en el dia a dia de l’usuari que podia comportar un trastorn mental.

A partir de la decisió dels candidats per passar la proba vam triar també altres usuaris com a mostra de control per verificar l’eficàcia del test.

Un cop valorades les probes i la visió del personal, professionals i família es van portar a terme possibles intervencions individualitzades per tractar els trastorns que en la seva majoria indicaven demència i demència tipus alzeimer. També ens va ajudar a poder detectar altres alteracions que no tenien a veure amb els trastorns mentals com problemes sensorials i un cas que patia hipotiroïdisme.

lunes, 1 de diciembre de 2014

Alteracions de la conducta





http://www.feaps.org/biblioteca/salud_mental/capitulo04.pdf

Avaluació de les alteracions de la conducta

Avaluació de les alteracions de la conducta: anàlisis multimodal 

En l'anàlisi multimodal de la conducta es combina, o integra informació sobre diversos aspectes de la persona i del seu entorn social i físic. Per a això ens basem en la perspectiva BIOPSICOSOCIAL.
La modalitat Bio es refereix a les condicions biomèdiques (físiques, psiquiàtriques i neuropsiquiàtriques). La modalitat Psico es refereix a les característiques psicològiques de la persona, i la modalitat Social es refereix a les característiques físiques, socials i interpersonals, i a la programació d'activitats on resideix als seus experiències.
Aquesta perspectiva també emfatitza que cadascuna de les modalitats afecta i es veu afectada per les altres. Qualsevol conducta reflecteix potencialment els efectes de les condicions biomèdiques, psicològiques i socioambientals sobre la seva ocurrència i persistència, i poden exercir tres papers diferents:
- Iniciador: els problemes de conducta apareixen quan estan presents determinades condicions Antecedents.
- Vulnerabilitat: una persona amb dèficits personals i ambientals, malalties, problemes per comunicar-se, etc., serà més vulnerable i per tant és més fàcil que presenti conductes pertorbadores davant condicions iniciadores.
- Reforçador: els efectes reforçadors de les Conseqüències de la conducta són automàtics i van més enllà del coneixement conscient de la persona.

domingo, 23 de noviembre de 2014

Intervencions amb el personal

Per poder realitzar un assessorament al personal de les possibles intervencions ha realitzar amb els diferents assistits he cregut convenint conèixer la realitat de la feina que es realitza diàriament i les diferencies personals de cada assistit.
Un cop he tingut clar la peculiaritat dels assistits i el treball que realitzen els monitors i educadors al centre he observat la necessitat de donar resposta a algunes situacions que generen inseguretat entorn a les actuacions que han de seguir per resoldre possibles conflictes.
A partir de les diferents sessions amb el personal (entrevistes individuals) hem posat en comú les diferents dificultats que se’ls presenten i hem pogut confeccionar unes intervencions entorn a la problemàtica que en aquest cas ha estat la intervenció davant el conflicte agressiu entre assistits.
Pautes que es seguiran:
·         Utilitzar un tipus de llenguatge verbal assertiu per transmetre tranquil·litat i seguretat. L'assertivitat és una part de les habilitats socials, que reuneix les conductes i pensaments que ens permeten defensar els drets de cada un sense entrar en un estil passiu ni agressiu.
·         Demostrar que escoltes: Comprendre el problema de l'altra persona, donar arguments que evidencien que s'ha entès la seva forma de pensar i posar-se en el seu lloc (exemple: comprenc el teu problema ...)
·          Exposar els pensaments / opinió / sentiments: És important que al costat del pas anterior es mostri l'opinió personal i / o pensamentsdel  tema ( exemple: però, jo opino ...).
·         Proposar una solució: Suggerir una possible alternativa per resoldre el problema o conflicte (exemple: per tant, suggereixo ...).
·         El llenguatge ha de ser preferiblement Clar - Curt - Senzill (frases curtes, donar una sola ordre i parlar d'un sol tema de conversa).
·         Utilitzar preguntes com respostes,  paràfrasi com repetició de l'objecció,fent hipòcrita o poc raonable. ( exemple: així que creus que dediquem massa temps al vostre compte...)
·         Fer efecte bumerang. Fer circular en sentit contrari al plantejat en el primer moment. "M'han fet fer cargols per fabricar un vaixell ...". Respondre amb contundència: "Si, tens raó ... el que estem fent és tan important, que sense la teva ajuda no podríem fer el projecte ... "PERÒ MAI mostrant SUPERIORS i mostrar un nivell d'humor adequat (no utilitzar doble sentit, ni la ironia).
·         Utilitzar la comunicació no verbal per transmetre sentiments. La persona amb discapacitat intel·lectual i / o del desenvolupament comprendrà millor el contingut emocional que el verbal.
·         Posar-se a la seva altura, contacte visual i tàctil i respectar el seu espai vital, tenir cura de no adoptar una posició agressiva.

·          Atraure la seva atenció (per exemple tocar-li suaument l'espatlla o agafar de la mà) i evitar distraccions.

domingo, 9 de noviembre de 2014

La discapacitat intel•lectual

  1. http://elpais.com/elpais/2014/10/20/album/1413805509_053842.html#1413805509_053842_1413806038
  2. http://ccaa.elpais.com/ccaa/2014/10/02/paisvasco/1412263827_179802.html

Treball Ocupacional

A mesura que he anat realitzant les meves sessions dins de la fase de seguiment del pla acordat, he anat observant els beneficis que té el treball ocupacional per als assistits del centre en quan a les 8 dimensions que Schalock (1996) va assenyalar com a indicadors de qualitat de vida:
  •         Benestar emocional
  •        Creació de relacions interpersonals
  •     Benestar material
  •     Desenvolupament personal
  •     Benestar físic
  •      Autodeterminació
  •     Inclusió social
  •      Drets, privacitat, llibertat, etc.

domingo, 26 de octubre de 2014

CAMDEX·DS

La utilització d’aquest test ens permetrà valorar els trastorns mentals en adults amb Discapacitat Intel·lectual.  
Per abordar la proposta d’intervenció i analitzar el grau de demència que els usuaris poden tenir, es desenvoluparà un exhaustiu estudi de cada assistit sensible d’anàlisi en el què s’examinarà el tipus de desenvolupament humà de la persona amb les variables conductuals i de salut provinents de la seva discapacitat i aïllant aquelles que son un interrogant i poden ser supòsit d’alguna altra afectació com la demència. 

Metodologia

Els programes individuals són la síntesi d'un treball en equip que comporta l'observació, la recollida i el contrast d'informació de cada un dels aspectes que volem millorar, modificar, canviar o extingir en la vida de l'assistit. En aquest sentit estaríem parlant del concepte d'Avaluació Continuada, és a dir, una revisió permanent del Programa Individual. Sempre, intentant respectar el dret a l'autodeterminació de cada un dels assistits.

Protocols de contenció

CONTENCIÓ MECÀNICA

L'objectiu bàsic de la contenció mecànica és evitar que es produeixin situacions que posin en perill la integritat física del pacient o la del seu entorn (família, altres pacients o el mateix personal sanitari i fins i tot de les instal·lacions del centre). Per aconseguir aquest objectiu es limita amb procediments físics o mecànics, els moviments de part o de tot el cos del pacient.

CONTENCIÓ VERBAL

És una mesura terapèutica útil en aquells casos en què la pèrdua de control no sigui total. Per afrontar adequadament situacions on un subjecte pot tenir un comportament hostil, hi ha estratègies que poden facilitar al professional passar de ser un estímul potencialment amenaçador, a ser un suport més o menys innocu.

CONTENCIÓ FARMACOLÒGICA


Trobar pacients protagonitzant una conducta agressiva o agitada pot succeir en qualsevol centre, consulta o servei hospitalari. És necessari realitzar una avaluació de l'estat clínic del subjecte, sempre i quan sigui possible i sense córrer riscos lesius. Determinar la causa de l'agitació ens orienta a la pauta farmacològica a triar. 

Marc deontològic

ASPECTES GENERALS DE LA RELACIÓ ORIENTADORA

- Buscar el benestar de l’assitit, la seva satisfacció i assoliment de beneficis
- Respectar els seus drets com a assistit i com a persona
- Respectar les seves pròpies conviccions i formes de comportament
- Evitar la dependència dels assistits en els orientadors
- Respectar la singularitat i diversitat de cada un
- Respectar els interessos de cada persona
- Realitzar un seguiment de cada assistit, procurant conèixer la seva trajectòria i no abandonar a la meitat d'un procés d'orientació

CONFIDENCIALITAT SOBRE LA INFORMACIÓ RECOLLIDA

- Ús restringit i totalment confidencial de la informació recollida
- Ser previngut per impedir el seu coneixement i difusió per persones poc qualificades
- Guardar gelosament les dades i no divulgar sense el consentiment de l’assistit
- Només es podran utilitzar instruments tècnics amb el consentiment de l’assistit, i en cas d'ús de les dades han de mantenir l'anonimat

ACTIVITATS D'AVALUACIÓ , VALORACIÓ I INTERPRETACIÓ DE DADES

El professional ha de conèixer adequadament les seves limitacions i seleccionar amb cura el disseny exploratori i els instruments i procediments d'anàlisi .

FORMACIÓ I SUPERVISIÓ DELS ORIENTADORS

- La formació del psicopedagog ha d'estar permanentment actualitzada, revertint en una formació alternativa i dedicació responsable per part dels professionals

- Ha de considerar de forma gairebé taxativa, l'exclusió de l'atenció a persones amb les que hagin relacions afectives o de tipus professional ja que el coneixement enquistat d'un determinat paper personal en les relacions esbiaixen els diagnòstics i valoracions del professional

Bibliografia i webgrafia consultada

-          Badia, A.; Mauri,T. (2006): Les pràctiques psicopedagògiques en contextos d’educació no  formal. A: A. Badia, T. Mauri i C. Monereo (coords) La pràctica psicopedagògica en  educació no formal (pp. 33-59). Barcelona: Universitat Oberta de Catalunya.

A partir d’aquesta referència teòrica he pogut situar-me en la perspectiva i fonamentació que el Centre de pràctiques segueix per a realitzar les intervencions. M’ha servit per entendre i afrontar l’àmbit no formal ja què, en altres assignatures no ha estat possible i tenia mancances al respecte que he solucionat.

-          Monereo, C. i Castelló, M. (2006): Un model per a l'anàlisi de contextos d'assessorament psicopedagògic en educació no formal. A. Badia, T. Mauri i C. Monereo (coords) La pràctica psicopedagògica en educació no formal. Barcelona: Universitat Oberta de Catalunya.

Amb aquesta referència he pogut centrar-me en les necessitats específiques d’un centre en el que es treballa amb deficients intel·lectuals i les relacions que s’hi estableixen entre els professionals i els assistits. 

-          www.atadeshuesca.org


A través d’aquesta pàgina web he pogut visionar vídeos i veure l’estructura organitzativa de diferents centres que gestiona l’associació. M’ha ajudat a comprendre millor la situació dels assistits i la de treball al Centre.  

sábado, 25 de octubre de 2014

Proposta metodològica

Aproximació al centre
Objectius:
-          Conèixer i analitzar la demanda
-          Prendre els primer acords
-          Aclarir i reformular el problema i els objectius a aconseguir
Destinataris/Àrees: equip psicopedagògic
ACTIVITATS I CONTINGUTS
  1. Sessions amb l’equip psicopedagògic
  2. Sessions amb el personal
INSTRUMENTS I/O TÈCNIQUES
  1. Entrevistes les dues primeres setmanes amb l’equip psicopedagògic i el personal.
INDICADORS D’AVALUACIÓ
  1. El tipus de problemàtica de les persones amb deficiències intel·lectuals.
  2. La motivació del personal.
  3. Els problemes del personal derivats pel tipus d’assitits del centre.
    Elaborar un pla d’actuació                
Objectius:
-          Adequar la metodologia a les característiques dels individus.
-          Fomentar els aprenentatges.
-          Millorar l’autonomia personal.
-          Establir relacions socials adequades
Destinataris: usuaris del centre
ACTIVITATS I CONTINGUTS
  1. Participar en els tallers del centre ocupacional per observar les dinàmiques del context i les necessitats dels individus.
INSTRUMENTS I/O TÈCNIQUES
  1. Observació i participació durant la tercera setmana de pràctiques.
INDICADORS D’AVALUACIÓ
  1. Valorar la metodologia utilitzada.
  2. L’autonomia personal.
  3. Les relacions socials.
                    Participar en el pla acordat /Col·laborar en el desenvolupament
Objectius:
-          Recollir propostes.
-          Proposar alternatives.
-          Solucionar dificultats que sorgeixen
-          Plantejar estratègies d’intervenció
ACTIVITATS I CONTINGUTS
  1. Participar en les activitats del centre, tant en l’ocupacional com en el residencial.
  2. Realitzar sessions amb els orientadors dels assistits.
  3. Reunir-me amb el tutor per valorar el seguiment de la intervenció.
4.                    Passar als usuaris el test CAMDEX. 
INSTRUMENTS I/O TÈCNIQUES
  1. Intervenció directa amb els subjectes i amb el personal durant un mes (quatre setmanes).
INDICADORS D’AVALUACIÓ
  1. La adequació de les propostes
  2. La resolució de problemes
  3. La qualitat de les alternatives que hi poden sorgir
Avaluar el procés de treball
Objectius:
-          Valorar les estratègies i recursos utilitzats
-           Apreciar les millores en els subjectes i el personal
ACTIVITATS I CONTINGUTS
  1.  Sessions amb l’equip psicopedagògic per acabar de definir la intervenció realitzada amb els supòsits que hauran succeït. 
INSTRUMENTS I/O TÈCNIQUES
  1. Reunions amb l’equip psicopedagògic durant dues setmanes.
INDICADORS D’AVALUACIÓ
  1. L’adequació del procés realitzat i de la temporalització
  2. La implicació col·laborativa
  3. Valoració del pla d’actuació
  4. L’assoliment dels objectius i de les estratègies
Plantejar la continuïtat
Objectius:
-          Continuar amb les estratègies
-          Mantenir el suport dels professionals
-          Anar revisant el pla de treball acordat
ACTIVITATS I CONTINGUTS
  1. Reunió amb el personal per explicar la continuïtat de la intervenció
INSTRUMENTS I/O TÈCNIQUES
  1. Participació directa en les sessions d’acomodament i continuïtat del projecte d’intervenció durant l’última setmana de les pràctiques.
INDICADORS D’AVALUACIÓ
  1. La motivació del personal amb el projecte per continuar-lo
  2. La participació conjunta en l’actuació

Subjectes, nivells i dimensions d’anàlisi

Els subjectes d’anàlisi seran els discapacitats intel·lectuals i el personal  que hi intervé ja què aquest últim és igual d’important que el primer per poder donar una millor qualitat de vida a aquest col·lectiu.

Nivells d’anàlisi

La figura del psicopedagog al centre actua a partir d’un model de consulta a través del qual assessora als mediadors que seran els que portaran a terme els programes d’intervenció. Els mediadors en aquest cas concret són els orientadors dels centre i les famílies.
Per a què les propostes d’intervenció es realitzen adequadament, el psicopedagog coordina les activitats d’orientació mitjançant la supervisió dels orientadors procedint a sessions individualitzades on es detecta la consecució i es valora l’adequació de les mateixes.
La comprovació sobre el seguiment de les intervencions comporta la consideració dels orientadors com a membres col·laboratius i per tant, el control sobre la participació i la comunicació conjunta és fonamental de ser revisat.
Mitjançant aquestes sessions individualitzades el psicopedagog avalua l’abast dels plantejaments efectuats per als assistits i elabora noves formes d’actuació per satisfer les necessitats dels orientats.
Les propostes d’intervenció estan adreçades al col·lectiu de persones que hi resideixen de forma contínua o que hi participen al centre de dia  i que sofreixen discapacitats intel·lectuals greus. Aquestes actuacions estan centrades a analitzar i a actuar en els diferents contextos en els què l’assistit hi té contacte i per aquest motiu, és convenient la interdisciplinarietat què proporcionarà una intervenció global i que tindrà efectes en tots els ambients de relació més directa.
La utilització dels programes individuals és un procediment on es confecciona el punt de trobada per al desenvolupament de propostes adequades a la demanda de les necessitats de cada persona i que permet dirigir a tots els professionals implicats en la mateixa direcció.
En aquest sentit doncs, amb la figura del psicopedagog es pretén aconseguir la normalització de la vida de les persones amb discapacitat intel·lectual, adaptant els serveis  a les seves necessitats i buscant la qualitat i innovació en les intervencions.


Taques del psicopedagog


-          En l’assessorament dels orientadors i de les famílies, executar sessions individualitzades que busquen la implicació i autonomia dels membres responsables per garantir l’ajustament de la proposta.
-          La col·laboració entre professionals (interdisciplinarietat) les realitza a través d’espais de reunió on es pretén evitar la dependència de la figura del psicopedagog com a únic desxifrador de la necessitat.
-          Planificar entrevistes mensuals amb els orientadors per avaluar l’adequació de les propostes efectuades anteriorment.
-          Observar directament als assistits per a comprovar possibles necessitats no cobertes.
-          Sistematitzar possibles propostes d’intervenció amb col·laboració d’altres professionals implicats.


Dimensions d’anàlisi


-          Habilitats intel·lectuals: la intel·ligència reflexa una capacitat de la persona per adaptar-se i conviure al seu entorn.
-          La conducta adaptativa: les limitacions en la conducta adaptativa acostumen a trobar-se en convivència en altres àrees d’habilitats adaptatives.
-          Participació, interacció i rols socials: el fet de participar en diferents situacions de la vida implica interaccionar amb l’entorn i assumir diversos rols socials que ajuden a la persona a desenvolupar-se en el context.
-          Salut: poden trobar-se alteracions en el funcionament individual de la persona tant per la patologia com per la medicació per tractar-la.
-           El context: és l’escenari d’acció on les persones viuen i es desenvolupen diàriament. Aquest s’observarà des de la perspectiva ecològica que està composta per tres nivells (la pròpia persona, la comunitat i els patrons socials. 

Àrees que s'avaluaran

- Desenvolupament humà:  s’utilitzarà per primer cop al centre un test per valorar la funció cognitiva que ajudarà a tenir un visió més específica de la demència ja què, el usuaris del centre, la majoria, tenen una edat avançada. El CAMDEX-R fa possible avaluar paràmetres de l'estat actual, tant físic com mental, els antecedents personals i la història familiar, aportant un mètode d'observació estandarditzada que permet mesurar dades rellevants per al diagnòstic i la progressió quantitativa de la demència, diferenciant tant de altres trastorns mentals com del procés normal d'envelliment.

- Educació i ensenyament: dins dels tallers ocupacionals també es treballa la cultura general on es potencia un ensenyament formal a partir d’unitats temàtiques. Es treballarà l’adequació de l’ensenyament a les característiques individuals de les persones.
- Vida a la llar: el centre disposa de dues vivendes tutelades on es treballa l’autonomia a la llar.

- Vida comunitària: observar els beneficis de la vida al centre amb altres usuaris de característiques similars.

- Treball: a través dels tallers ocupacionals els usuaris realitzen i confeccionen diferents utensilis. S’analitzaran les característiques potenciadores d’aquestes tasques a la qualitat de vida dels assistits.

- Salut i seguretat: a partir de les sessions amb els educadors i monitors es valorarà l’estat dels usuaris a nivell de salut.

- Conductual: es molt important treballar en l’àmbit de la conducta dels assistits per instigar aquelles conductes inadequades o fomentar les apropiades.

- Social: analitzar fins a quin punt l’àrea social de l’individu queda alterada i beneficiada al fer-lo partícip en la vida diària del centre.

- Protecció i defensa: valorar les contencions que es porten a terme al centre i quins beneficis propugnen.




Àmbit d’actuació i finalitats

La realitat on es desenvoluparà la intervenció psicopedagògica s’emmarca dins dels projectes i programes de rehabilitació psicosocial en salut mental.
La perspectiva a través de la qual es fonamenta la intervenció és la complexitat entesa a partir de la comprensió del trastorn mental  greu com una situació psicosocial subjecta a un procés de variabilitat evolutiva considerable, intentant no imposar l’orientació biomèdica com a factor únic determinant al desenvolupament i conducta de les persones assistides
La proposta d’intervenció psicopedagògica confeccionada està sotmesa a un context específic d’acció situat en el marc del trastorn mental sever. La perspectiva d’actuació no està prevista des de la discapacitat psíquica associada com únic camí de referència si no què, es parteix del context interactiu més pròxim de la persona assistida.
L’elaboració de la intervenció es fonamenta a partir de la pràctica integradora i multidisciplinària fent partícips, a tots els professionals que interactuen d’alguna forma amb la persona usuària. D’aquesta manera s’intervé des de la complexitat a partir d’un equip interdisciplinari que dóna respostes integradores a les necessitats individuals de la rehabilitació psicosocial de la persona assistida.
El desenvolupament del programa individual de la persona usuària i les propostes subjacents, s’originaran a partir de l’observació, la recollida d’informació i el contrast per arribar a donar resposta a les necessitats individuals de la persona analitzada concretades en un context determinat d’acció (associació per a persones amb discapacitat intel·lectual i centre ocupacional) i a través d’un equip d’intervenció que treballarà en un context col·laboratiu. 

La funció específica de la figura del psicopedagog en aquesta intervenció serà la d’acompanyar a les persones usuàries i assessorar a l’equip de professionals sobre les estratègies i recursos per obtenir la resposta conductual adequada.

domingo, 19 de octubre de 2014

La millora de la qualitat de vida i l’autonomia de les persones amb discapacitat intel•lectual

La intervenció que es durà a terme pretén facilitar i millorar l'adaptació de les persones amb discapacitat intel·lectual en els diferents àmbits de la vida, tenint en compte l'àrea laboral i l'àrea social de l'individu. Això implica que les persones adquireixin unes habilitats que els siguin funcionals per a les seves vides.